Aramunt Vell – primera part

Posted on 03/12/2011 in Aramunt by caljulia

Al Pallars Jussà i al municipi de la Conca de Dalt està situat Aramunt Vell. Com la majoria de pobles del pirineu català es va veure greument afectat pels moviments migratoris de la dècada dels 60 fins al punt de quedar totalment deshabitat. La seva situació geogràfica, dalt d’un turó no facilitava les tasques agrícoles i ramaderes dels seus habitants fet que explica que aquests progressivament anessin abandonant el poble per tal d’anar a viure a les Eres (actualment Aramunt) on tenien els ramats.

 

                                      

Donada la gran extensió del poble i la quantitat d’elements arquitectònics a destacar hem decidit presentar-vos Aramunt en dues parts. La primera part està dedicada a l’esglèsia de Sant Fructuós, la Torre dels Moros i Santa Maria del Camp.

 

                                                          

L’ermita de Sant Fructuós és una mica el reflex de tot el poble en conjunt: imponent i enigmàtica però que actualment amenaça esfondrament. Moltes són les històries que s’expliquen al voltant d’aquesta ermita, algunes d’elles mot bones i d’altres no tant però totes d’una manera o d’una altra fan palès que en algun moment aquest poble va ser un dels més importants del Pallars, tant desdel punt de vista demogràfic com econòmic.

 

  

L’esglèsia de Sant Fructuós és d’una sola nau, antigament coberta amb volta de canó. L’absis és d’estil gòtic tot i que hi ha nombroses mostres d’un romànic molt primitiu, fins i tot preromànic. L’amplitud de l’església és un indici de la importància d’aquesta. Més endavant, es van obrir a tots dos costats de la nau capelles laterals més modernes. A l’hort de la rectoria d’aquesta església parroquial es conservava un fragment d’inscripció funerària romana, possiblement d’un gran monument sepulcral. El tros conservat feia 9 metres de llargària, i podria procedir de la necròpolis trobada a la caseria de Sant Miquel, avui dia sota les aigües del pantà. Actualment aquesta peça es conserva a Lleida, al Museu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

            

 

Un altre dels edificis a destacar, és la Torre dels Moros o Castell d’Aramunt, situat darrera l’església, a uns 150 metres. Només se’n conserva una torre circular d’uns 7 metres d’alçada, uns 30 metres de circumferència i un diàmetre exterior de 9,5 m. Per les característiques constructives, es tracta d’una obra de finals del segle XI o ja del XII. Sembla ser, que hi ha un passadís subterrani que va desde Sant Fructuós fins a la Torre del Moros. De fet, a l’esglèsia hi ha un forat a terra on s’hi van enterrar força cadàvers durant la guerra civil. Sembla ser, que és aquí l’inici del passadís subterrani que porta fins al castell.

 

 

 

L’església de Santa Maria és d’una sola nau acabada a llevant per un absis semicircular i de dimensions força considerables. Davant la porta, hi ha un porxo que protegeix l’entrada com a la majoria d’esglésies pirinenques. Si bé inicialment era d’estil romànic, amb el pas dels anys ha sofert nombroses modificacions. Actualment, els habitants de les Eres (a dia d’avui Aramunt) encara hi celebren missa a principis de setembre.

Com sempre, recomanem molta precaució si visiteu Aramunt Vell ja que el seu estat és força precari. Tant a l’església de Sant Fructuós com al portal de baix hi ha una senyal que recomana no accedir a l’interior del poble. De tota manera, si la curiositat us empeny a entrar, no us refieu de les aparensses i eviteu anar-hi en dies de pluja o vent (en aquest poble més que en cap altre).



 



 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>