Aramunt Vell – segona part

Posted on 09/12/2011 in Uncategorized by caljulia

En aquesta segona part dedicada a Aramunt Vell farem un recorregut per l’interior del poble, desdel portal de baix fins al portal de dalt, tot passant per la plaça de Sant Antoni.

      

La situació del poble, dalt d’un turó i la distribució de les cases formen un recinte únic en el que hi ha un carrer principal i que comunica els dos portals. Just a l’esglèsia parroquial de Sant Fructuós, al costat de la rectoria, hi trobem una de les dues entrades a la vila d’Aramunt el portal de dalt. El portal principal és el de baix, per on s’entra desde les antigues Eres (Aramunt actualment).

 

Just enmig del poble, trobem la Plaça Major, on hi ha una de les dues ermites del poble, la de Sant Antoni que també dona nom a la plaça. Just al costat de l’esglèsia hi ha l’escola, el passadís, Casa Ramona i Casa Tonet d’Hostalets.

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

Segons el diccionari geogràfic de Pascual Madoz, publicat el 1845 Aramunt constava de 93 cases, la majoria d’elles de dos pisos i mal construïdes: 83 d’elles estaven agrupades de forma escalonada cap al capdamunt del turó, distribuïdes en dues places i carrers costeruts i mal empedrats (hi ha uns 40 metres de desnivell entre els dos portals), 8 cases eren a la falda del turó de Sant Miquel i les altres dues estaven aïllades. Madoz esmenta 8 barraques per al bestiar ubicades on actualment hi ha les Eres o Aramunt.

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


A partir de l’any 1991 la Generalitat va impulsar la creació d’una escola de paletes a Aramunt Vell per tal de formar joves en situació d’atur. Fruit d’aquesta iniciativa, algunes cases van ser rehabilitades: Casa la Caputxina i Cal Cisco entre d’altres.

Al llarg del segle XX Aramunt Vell va anar perdent població fins que als anys 60 va quedar totalment deshabitat. Posteriorment, el 1969 es van intentar rehabilitar les cases però finalment no es va aconseguir. Fruit de la seva despoblació i de la sessió per part dels veïns d’Aramunt de la propietat del poble a la Generalitat de Catalunya, aquest ha anat patint un expoli continu: desde béns particulars fins a elements de la pròpia estructura de les cases (teules,lloses, pedres…). Existeixen força evidències d’aquest fet, tot i que actualment la més evident és l’escala de Casa la Caputxina, rehabilitada per l’escola de paletes durant la dècada dels 90 del segle passat.


 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>