Galliner

Posted on 09/01/2012 in Activitats by caljulia

Seguint amb el recull de pobles abandonats del Pallars Jussà, aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins a Galliner, que es troba situat a l’antic terme d’Orcau, actualment d’Isona i Conca Dellà. Juntament amb Montesquiu i Puig de l’Anell formaven el terme d’Orcau.

 

Hi podem arribar, seguint la pista forestal que uneix els pobles d’Aramunt i Tremp, vorejant l’embassament de Sant Antoni. És un recorregut força recomanable per tots aquells amants de l’esport en general però sobretot dels caminadors i dels aficionats a la btt. El recorregut és força exigent degut principalment als desnivells existents i en alguns trams, just abans d’arribar a Galliner, el camí està força malmès per l’acció de la meteorologia de manera que no si pot arribar en cotxe.

  

Les vistes no us deixaran indiferents ja que des del cim del Puig de Galliner (just a sobre el poble) podem veure tot l’embassament de Sant Antoni, desde la Pobla de Segur fins a Tremp i desde Pleta Verda fins a Boumort. El lloc on està situat, és força privilegiat durant l’hivern ja que hi toca el sol tot el dia i esta al peu del Puig de Galliner que el protegeix de les ventades.

 

L’estat de conservació de les cases és força precari, fins al punt que, de tots els pobles deshabitats que us hem anat presentant fins al moment, aquest és en el que s’assumeixen menys riscos ja que poques parets estan encara de peu. De tota manera, si que val la pena anar-hi per veure l’indret on es troba situat i per que encara hi ha de peu l’esglèsia romànica de Sant Vicenç de Galliner d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant (data del segle XII).

El castell de Galliner era dalt del turó, damunt del poble. A dia d’avui tot just en queden vestigis. Prospeccions arquològiques fetes en el seu moment van posar de manifest l’existència del poble vell entre les ruïnes del castell. Actualment al cim, hi onejen una senyera i una estelada.

 

Aquest poble, ja desde la seva fundació mai havia estat un gran nucli urbà. Hi consten 20 persones el 1359, i 40 habitants el 1831 juntament amb Montesquiu i Puig de l’Anell. Segons Pascual Madoz, el 1845 constava de 3 cases, una capella i la masia de Regany. Fins a l’extinció dels senyorius, pertanyia al bisbe d’Urgell.

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>